dilluns, 27 de gener de 2014

CAPÍTOL 28: Pastís de poma o #retrobaments

Nit de dissabte a diumenge. Dos quarts de quatre de la matinada. M'he estat més de mitja hora per posar-me el pijama per culpa de la mobilitat reduïda temporal que pateixo (estic embarassada i tinc panxa) i veient que serà difícil agafar el son he decidit encendre l'ordinador i explicar-vos com de fàcil és fer un pastís de poma. És molt més senzill que organitzar un sopar com el que jo he assistit avui (l'enhorabona a l'organitzador!), un sopar amb els antics companys de classe de l'escola. El restaurant on hem menjat és d'un dels companys o sigui que no haguéssim trobat cap altre lloc més ideal, és diu El Tros i fan el pollastre amb cuscús més bo del món! S'entén que en un esdeveniment d'aquest tipus és impossible que no hi falli ningú, a uns no els pots localitzar , d'altres ja tenen altres plans i alguns (siguem sincers) pel motiu que sigui simplement no volen venir. Nosaltres al final hem estat menys de la meitat de la classe, però tampoc ha estat malament així l'ambient ha resultat més... més íntim. M'imagino que tots els sopars de retrobaments són més o menys iguals de típics, primer una ronda de preguntes augmentant el grau d' indiscreció segons va avançant la nit:
- I tu ara on vius?
- On dius que treballes?
- Estàs embarassada?!
- Ah! que et cases?!! (enhorabona a les que es casen!). 
Després un repàs d'anècdotes:
- Recordeu el viatge a Mallorca que el Jordi veia "tiburons" quan estàvem al vaixell?
- I aquelles colònies de setè al Pirineu que vam caminar tant i baixàvem amb la capalina per la neu?
- O quan ens vam disfressar d'enterrament.
- D'enterrament? Que no, que era una boda.
- I que dèiem que quan féssim 18 anys aniríem a viure a Hollywood i tindríem un grup de rock? 
I per acabar busquem una explicació lògica a tots els sobrenoms que ens posàvem els uns als altres i que ara no diré, més que res per respecte als implicats (que n'hi ha que eren lletjos i una mica cruels!).
Al final del sopar fa l'efecte que tothom està més o menys content, ja sigui perquè té una vida feliç o a causa de l'alcohol ingerit durant la nit. Us penseu que heu canviat molt al llarg de la vostra vida? Doncs ja us dic jo que no, sou igual que de petits: els gamberros continuen sent gamberros (val! algun sembla que està més centrat), els bons nens encara no han trencat mai un plat i les bones nenes (jo) ho continuen sent (o encara més!). Bé, ara toquen uns quants dies de nostàlgia i fins al pròxim retrobament. Des d'aquí envio un HOLA a tots els nens i nenes de la meva classe, especialment als que van venir al sopar i als que van venir després!

I ara sí, després d'aquest rotllo, us deixo la recepta per fer un pastís de poma fàcil:

INGREDIENTS per un pastís de poma

1 base de pasta brisa del supermercat
4 pomes
250 ml de crema pastissera (aquí podeu recordar com es fa)
gelatina per pintar la poma

PREPARACIÓ del pastís de poma

1: Posem la pasta brisa en un motlle prèviament untat amb mantega. En retallem els sobrants.
2: Cobrim la pasta amb la crema pastissera.
3: Pelem les pomes i les fem a talls tan fins com puguem.
4: Cobrim el pastís amb la poma.
5: Es cou al forn a uns 170ºC durant uns 20 minuts aproximadament, fins que veiem que la poma i la massa han agafat color.
6: Mentre es refreda el pastís preparem la gelatina. Jo normalment faig servir gelatina en pols, i a la caixeta ja indica com es prepara. Hem de tenir la gelatina líquida, llavors pintem el pastís i el deixem reposar per tal que la gelatina quedi quallada.
7: I a menjar!

Que vagi de gust!  





5 comentaris:

  1. Maria, que xula aquesta entrada!!

    ResponElimina
  2. I qui eren els gamberros?? XD

    ResponElimina
  3. A aquests sopars fa una mica de mandra anar-hi però llavors sempre t'ho acabes passant bé, perquè hi ha moltes coses amb comú amb qui has compartit la infància! Un pastís de poma boníssim! I cuida't que a tu i a la panxa us convé dormir mooooolt! Petons!

    ResponElimina
  4. Gràcies Maria!!
    Ha estat un detall preciós aquesta entrada al teu blog!
    Visca els #retrobaments i visca els dolços!
    Meritxell

    ResponElimina
  5. Una bona recepta per quedar bé en temps expres. Felicitats!

    ResponElimina

gràcies per arribar fins aquí!